Yago Calbet / DIRECTA
L’agroecologia, com a model agroalimentari just i responsable, ha viscut una important evolució a casa nostra durant els darrers temps. Horts urbans, grups de consum, productes ecològics i altres termes, que eren prou desconeguts fa només una dècada, avui són a l’ordre del dia. Quin camí s’ha recorregut fins arribar on som? I quin camí li queda fer a la transició agroecològica per arribar a bon port?
El camí fins l’avui
L’activista Susan George afirma que per lluitar contra la pobresa cal conèixer molt bé la riquesa. Així doncs, per entendre l’evolució de l’agroecologia, és bo comparar-la amb el sistema a qui pretén fer front, el model agro-industrial. Si retrocedim vint anys, veurem que l’agroecologia era una gran ignorada per a la majoria de la població: no estava gens estesa com a concepte i molt menys com a moviment. Així, les úniques “pràctiques d’agroecologia” les podíem trobar en algunes explotacions de subsistència i algun restaurant de cuina casolana. D’alguna manera, l’agroecologia estava “tancada a casa”. Paral·lelament, el sistema agro-industrial guanyava terreny: augmentaven els menjars processats i creixia la cooptació dels espais socials com els menjadors escolars. Tot plegat, val a dir, gràcies a una legislació que va permetre i promoure aquesta transformació.
Fa quinze anys, però, cada cop més gent es sensibilitzava sobre l’alimentació de manera específica: alguns vetllaven pel menjar saludable, d’altres es preocupaven pels impactes ambientals i uns altres per la gastronomia de qualitat. La informació creixia i també l’interès de la població per allò que menjava. Amb tot, això no suposava un problema per l’agroindústria: com que les demandes s’emmarcaven en línies específiques (salut, ecologia…), el model es podia adaptar fàcilment oferint línies de productes que responguessin a aquests interessos. També va ser l’època en què naixien petits projectes alternatius -però testimonials i sovint marginals- que es volien diferenciar del model convencional. Unes iniciatives que, al mantenir-se en cercles concrets i sense capacitat d’expansió, no suposaven cap perill pel propi model convencional. De fet, cal tenir present que quan els projectes són alternatius però no conformen una alternativa real, el sistema imperant no tremola.
Precisament aquest és un dels passos que s’han viscut els darrers anys, quan ja diferents iniciatives de producció i distribució agro-ramadera s’han presentat a la societat com a projectes funcionals, és a dir, cooperatives i empreses on els seus membres es guanyen la vida fent aquesta feina. Aquestes experiències han permès superar la marginalitat que havia caracteritzat el sector i, gràcies també a una aliança amb la ciutadania organitzada i compromesa, estan conformant una alternativa enfront la qual el sistema agro-industrial ho te més difícil per competir.
Ara i aquí
Els nous projectes agroecològics nascuts el darrer lustre han tingut una gran arrencada amb dos elements ben destacats: la producció i la meta (l’agroecologia). Aquests projectes ens podrien recordar recorden a un excursionista que, calçat amb bones botes i tenint clar el seu destí, acaba de sortir de casa per engegar la travessa. Però és obvi que cal alguna cosa més que aquests dos elements per assolir l’èxit. En la realitat que analitzem, les experiències agroecològiques també necessiten altres elements per triomfar: no n’hi ha prou produint i tenint clar l’objectiu. És més, si es concep com a èxit la mera existència l’existència de productors agroecològics sense valorar la seva viabilitat a mig termini, el procés de transició podria patir importants retrocessos els propers anys.
Un cop més, és útil mirar cap al sistema agro-industrial i detectar en quins aspectes aquest sistema supera l’agroecològic. En concret, cal destacar els tres elements que diferents estudis[1] assenyalen com a mancances del model agroecològic: la comercialització, el màrqueting i la logística. En resum, el procés de venda apareix com un factor que el sector agroecològic ha de resoldre per poder consolidar-se.
Com millorar la venda?
Per saber com millorar la venda és interessant preguntar-se per què la gent no compra aliments agroecològics. I és que si bé un 85% de la població catalana coneix aquests productes, només la meitat en consumeixen[2]. Doncs bé, la primera raó que diuen les persones per no comprar productes ecològics és el seu elevat preu. La segona raó, la manca d’accessibilitat a aquests aliments. Es presenten com a deures pel sector, doncs, explicar molt bé per què els aliments tenen aquest cost i subratllar les conseqüències negatives de què un aliment tingui un preu molt baix. La segona tasca és facilitar l’accés d’aquests productes a través dels Circuits Curts de Comercialització[3]. Si bé les cooperatives i els grups de consum tenen un innegable valor intrínsec, cal estendre l’accés d’aquests aliments més enllà de les fronteres que suposen per a molts la implicació de participar-hi.
Per contra, cal ser conscients de les virtuts del sector agroecològic, com són el contacte directe i la confiança. D’una banda, el contacte directe ha de permetre transmetre informació vàlida i significativa que justifiqui i convenci la població d’escollir l’agroecologia. Perquè davant d’aquest discurs existeix una màquina propagandística preparada i disposada a defensar els interessos de l’agroindústria[4]. En poques paraules, caldria ser uns “màsters ens agroecologia” per poder defensar aquest model en les situacions més diverses.
D’altra banda, fora bo entendre la confiança no com un bé que es posseeix indefinidament sinó com un petit tresor que cal conservar, i això s’aconsegueix actuant sempre amb transparència en tots els processos. Un sol error d’etiquetatge d’un aliment, per exemple, pot ser fàcilment utilitzat per desacreditar tot el sector. I això, avui, aquest sector no s’ho pot permetre.
El futur que ens espera
L’èxit de la transició agroecològica passa avui per la consolidació del sector econòmic que representa. La fase productiva està ja engegada i per això ara cal millorar les fases de distribució i consum. Això serà possible només amb el desenvolupament dels Circuits Curts de Comercialització i amb una sensibilització àmplia i alhora profunda, que arribi a totes les capes de la població i que sigui prou potent com per transformar l’acte quotidià que és comprar aliments.
En definitiva, si bé la transició agroecològica ha fet un pas de gegant durant la darrera dècada, encara té un llarg trajecte per caminar. I, com l’excursionista ha sortit de casa i es dirigeix al cim, hauria de recordar quina és la seva casa per no oblidar mai els valors que l’han definit sempre.
[1] Del Valle, J. 2013; Calbet, Y. 2015.
[2] CCPAE, El CCPAE i la producció agrària ecològica a Catalunya, Dossier de premsa, 2014
[3] Canals de venda que es desenvolupen en l’àmbit de mobilitat habitual dels agents, amb màxim un intermediari i amb capacitat de decisió per a productors i consumidors.
[4] Media.cat ha destapat recentment com la indústria càrnia infiltrava “portaveus ocults” als mitjans públics per defensar els seus interessos.
- Article publicat a Directa.cat 18/03
Reflexions Pausades 