Entrevista publicada a la Directa: Entrevista Directa
Yago Calbet
La setmana passada, Vic va acollir el Congrés Estatal d’Economia Feminista. Acadèmiques, activistes i treballadores d’arreu d’Europa i de l’Amèrica Llatina van assistir a la cinquena edició d’un congrés que ha esdevingut un referent en el seu àmbit. Parlem amb Sandra Ezquerra, investigadora, activista feminista i organitzadora de l’esdeveniment.
Després de mesos de preparació, quina valoració feu del congrés?
La nostra valoració és francament molt positiva. Aquests dies, a la Universitat de Vic, hi han assistit més de 400 persones provinents del món acadèmic, dels moviments socials i del tercer sector. Des de la seva primera edició, el congrés ha anat creixent i podem afirmar que l’edició d’enguany confirma la seva consolidació.
Quina utilitat creieu que tenen aquest tipus de trobades?
La utilitat d’aquest congrés és doble: acadèmicament parlant, ens permet compartir recerques, tenir un feedback dels treballs duts a terme, comptar amb referents internacionals i també crear noves xarxes de col·laboració. Però el fet que sigui un congrés obert, on no només hi participen acadèmiques, ajuda a assegurar un diàleg imprescindible amb les necessitats de coneixement que hi ha al món feminista.
És gaire comú aquest vessant obert en els congressos acadèmics?
Malauradament, no és usual que aquests congressos comptin amb veus que no són acadèmiques.
Existeix la necessitat d’una economia específica que adopti el cognom de feminista?
L’economia ha estat la disciplina més impermeable a les crítiques, la més acrítica de les disciplines. Com diu Sílvia Federici, és la ciència més propera al poder. Per això, és necessària una economia netament feminista que tingui en compte el factor de gènere i les necessitats i realitats específiques de les dones. Tot i això, encara hi ha amplis sectors que no reconeixen el seu paper. Malgrat tot, l’economia feminista tampoc vol ser un subgrup de l’economia general: no hem d’esperar que ningú ens doni permís.
I com s’entomen les mesures de l’economia feminista des de les administracions públiques?
Al nostre entendre, les administracions polítiques han ideat bàsicament mesures d’igualtat de gènere. Fa anys que des de l’economia feminista reclamem que cal anar més enllà. Nosaltres fem un balanç força crític de les mesures de transversalitat del gènere que s’han aplicat perquè, sovint, han derivat en la invisibilitat o en l’absència d’aquest element clau. Per contra, és la mirada feminista que hauria d’arribar a tot el conjunt de les polítiques i, en paral·lel, mantenir un àmbit específic de treball. I avui ens trobem que, a més d’una mala aplicació d’aquestes mesures, la realitat dels últims anys és que les polítiques de gènere han deixat de ser una prioritat per les administracions i això ha fet que el pes de la crisi hagi caigut especialment sobre les dones.
Aquest oblit institucional també es viu en l’àmbit internacional?
En l’àmbit supraestatal, és evident que les polítiques de la UE passen per l’austeritat. Com es concreta això? El cas de Grècia ens mostra que el que es reclama és la reducció de les pensions i els serveis públics com l’atenció a la salut. I són precisament aquests factors els que castigaran especialment el col·lectiu femení, ja que són les dones les que acaben proveint el suport i l’atenció que les administracions públiques eliminen. En aquest sentit, avui, estem tornant a patir problemes que ja crèiem superats.
Durant el congrés, s’ha debatut si la resposta a aquestes mesures s’ha de donar a escala local o en coordinacions globals. Quina és la teva opinió?
Al meu entendre, no es pot prioritzar una estratègia sobre l’altra. A Barcelona, com en altres municipis, s’estan aprovant mesures d’emergència social que són necessàries però no resolen el problema de fons. La clau, doncs, consisteix a coordinar-se a una escala més gran per compartir experiències i augmentar la força per canviar les polítiques a una escala superior. A més, està clar que els ajuntaments ho tindran més fàcil per aplicar aquestes mesures si hi ha governs autonòmics i un govern estatal favorables. En el cas europeu, és obvi que, si hi hagués dos o tres grècies fent front a la troica, el poder de negociació seria molt més gran.
L’octubre de 2013 et vam entrevistar a la ‘Directa‘. Llavors, mostraves la teva preocupació per la llei de l’avortament proposada per Gallardón, una llei que finalment no es va aprovar. Com hauríem de llegir aquest fet?
La retirada de la llei de l’avortament va ser, sens dubte, una victòria del moviment feminista. Amb un 80% de la població en contra i una mobilització excepcional, no només es va aconseguir frenar la llei sinó la sortida d’un ministre del govern espanyol. Era una victòria necessària que ens ha de servir per continuar veient el sentit d’empènyer i actuar per aturar injustícies.
Tornant al congrés de Vic, hem observat que més d’un 95% de les participants són dones…
És evident que, ara per ara, l’economia feminista genera més interès entre les dones. Si fos un congrés d’economia convencional o fins i tot d’economia alternativa, segurament el percentatge d’homes seria superior al de dones. Esperem que, en pròximes edicions, hi hagi més homes que escoltin… i que participin!
Reflexions Pausades 