Ecològic o de proximitat?

Yago Calbet / @ycalbet

La pregunta que encapçala aquest escrit és cada cop més freqüent i això és positiu, ja que vol dir que cada cop ens preocupem més per l’origen dels aliments i per com s’han produït. Però… què és més important realment, que un aliment sigui ecològic o de proximitat? Per donar-hi resposta, podem repassar què implica cadascun d’aquests criteris i per què tots dos són importants a l’hora d’escollir.

 

Un aliment de proximitat sovint comporta un recolzament a l’economia local, un impacte d’emissions de CO2 més baix a causa de la reducció del transport i un major coneixement de l’origen i la producció de l’aliment. També pot implicar una aposta per les varietats locals, uns vegetals que durant anys han evolucionat adaptant-se al clima local a partir dels exemplars més resistents i també saborosos.

D’altra banda, un aliment ecològic -amb certificat o sense- ens garanteix que pel seu cultiu no s’han alliberat elements tòxics que redueixen la biodiversitat i ataquen la fertilitat del sòl. A més, també ens asseguren que no ingerim les restes d’aquests pesticides químics i que mengem productes més frescos i amb un valor nutricional més elevat[1].

En el context actual, alguns actors han optat per promoure un dels dos criteris i ignorar l’altre. Alguns establiments i elaboradors s’han acollit a l’etiqueta d’ecològic i actualment comercialitzen aliments vinguts d’arreu de l’Estat i també de l’estranger, uns aliments que en molts casos també es podrien obtenir a casa nostra. Tot i que la petjada ecològica total pot arribar a ser força inferior en una producció ecològica però llunyana (especialment en ramaderia), cal ser conscients que aquell aliment haurà estat transportat centenars o milers de quilòmetres -contaminant i afectant-ne la qualitat- i crearà una competència molt negativa per la pagesia local. En definitiva, un producte ecològic i llunyà pot tenir un impacte negatiu al món rural de la nostra zona.

Per contra, altres agents estan adoptant la promoció de la proximitat com a element únic, arribant fins i tot a desprestigiar tot allò que sigui –o es digui- ecològic. És clar que allò produït a prop de casa té uns beneficis intrínsecs, però això mai pot ser un criteri absolut. Imaginem-nos, per exemple, la carn de porc a la comarca d’Osona: malgrat que pugui fomentar l’economia local (en aquest cas, sovint a costa de condicions laborals molt qüestionables), els efectes de produir aquests aliments poden ser desastrosos per al medi ambient local. I el mateix cas el podríem trobar amb cultius extensiu convencionals que comprometen els recursos hídrics per sobreexplotació i que enriqueixen bàsicament a les grans empreses del sector. En definitiva, els efectes de l’agricultura i la ramaderia sobre un territori poden ser totalment contraris a l’ecosistema i al benestar de la població local que hi viu.

Per tot plegat, un aliment de proximitat o ecològic serà millor que un de produït convencionalment molt lluny de casa. És a dir, que els dos criteris suposen un valor afegit respecte a un aliment que no sigui ni ecològic ni de proximitat. Però al mateix temps, voler prioritzar la proximitat en perjudici de l’ecologia o a la inversa no té cap sentit, ja que que tots dos són estan estretament lligats i representen pilars essencials d’una mateixa base: una producció d’aliments sana, justa i respectuosa amb el medi ambient.

---

[1] _{Puig i Roca, J., Comparativa entre creixement i valor nutricional d’enciams de varietats locals, 2012.}