Pàgina d'inici » Posts tagged 'sobirania'
Tag Archives: sobirania
Agroecologia: la transició inacabada
Yago Calbet / DIRECTA
L’agroecologia, com a model agroalimentari just i responsable, ha viscut una important evolució a casa nostra durant els darrers temps. Horts urbans, grups de consum, productes ecològics i altres termes, que eren prou desconeguts fa només una dècada, avui són a l’ordre del dia. Quin camí s’ha recorregut fins arribar on som? I quin camí li queda fer a la transició agroecològica per arribar a bon port?
El camí fins l’avui
L’activista Susan George afirma que per lluitar contra la pobresa cal conèixer molt bé la riquesa. Així doncs, per entendre l’evolució de l’agroecologia, és bo comparar-la amb el sistema a qui pretén fer front, el model agro-industrial. Si retrocedim vint anys, veurem que l’agroecologia era una gran ignorada per a la majoria de la població: no estava gens estesa com a concepte i molt menys com a moviment. Així, les úniques “pràctiques d’agroecologia” les podíem trobar en algunes explotacions de subsistència i algun restaurant de cuina casolana. D’alguna manera, l’agroecologia estava “tancada a casa”. Paral·lelament, el sistema agro-industrial guanyava terreny: augmentaven els menjars processats i creixia la cooptació dels espais socials com els menjadors escolars. Tot plegat, val a dir, gràcies a una legislació que va permetre i promoure aquesta transformació.
Fa quinze anys, però, cada cop més gent es sensibilitzava sobre l’alimentació de manera específica: alguns vetllaven pel menjar saludable, d’altres es preocupaven pels impactes ambientals i uns altres per la gastronomia de qualitat. La informació creixia i també l’interès de la població per allò que menjava. Amb tot, això no suposava un problema per l’agroindústria: com que les demandes s’emmarcaven en línies específiques (salut, ecologia…), el model es podia adaptar fàcilment oferint línies de productes que responguessin a aquests interessos. També va ser l’època en què naixien petits projectes alternatius -però testimonials i sovint marginals- que es volien diferenciar del model convencional. Unes iniciatives que, al mantenir-se en cercles concrets i sense capacitat d’expansió, no suposaven cap perill pel propi model convencional. De fet, cal tenir present que quan els projectes són alternatius però no conformen una alternativa real, el sistema imperant no tremola.
Precisament aquest és un dels passos que s’han viscut els darrers anys, quan ja diferents iniciatives de producció i distribució agro-ramadera s’han presentat a la societat com a projectes funcionals, és a dir, cooperatives i empreses on els seus membres es guanyen la vida fent aquesta feina. Aquestes experiències han permès superar la marginalitat que havia caracteritzat el sector i, gràcies també a una aliança amb la ciutadania organitzada i compromesa, estan conformant una alternativa enfront la qual el sistema agro-industrial ho te més difícil per competir.
Ara i aquí
Els nous projectes agroecològics nascuts el darrer lustre han tingut una gran arrencada amb dos elements ben destacats: la producció i la meta (l’agroecologia). Aquests projectes ens podrien recordar recorden a un excursionista que, calçat amb bones botes i tenint clar el seu destí, acaba de sortir de casa per engegar la travessa. Però és obvi que cal alguna cosa més que aquests dos elements per assolir l’èxit. En la realitat que analitzem, les experiències agroecològiques també necessiten altres elements per triomfar: no n’hi ha prou produint i tenint clar l’objectiu. És més, si es concep com a èxit la mera existència l’existència de productors agroecològics sense valorar la seva viabilitat a mig termini, el procés de transició podria patir importants retrocessos els propers anys.
Un cop més, és útil mirar cap al sistema agro-industrial i detectar en quins aspectes aquest sistema supera l’agroecològic. En concret, cal destacar els tres elements que diferents estudis[1] assenyalen com a mancances del model agroecològic: la comercialització, el màrqueting i la logística. En resum, el procés de venda apareix com un factor que el sector agroecològic ha de resoldre per poder consolidar-se.
Com millorar la venda?
Per saber com millorar la venda és interessant preguntar-se per què la gent no compra aliments agroecològics. I és que si bé un 85% de la població catalana coneix aquests productes, només la meitat en consumeixen[2]. Doncs bé, la primera raó que diuen les persones per no comprar productes ecològics és el seu elevat preu. La segona raó, la manca d’accessibilitat a aquests aliments. Es presenten com a deures pel sector, doncs, explicar molt bé per què els aliments tenen aquest cost i subratllar les conseqüències negatives de què un aliment tingui un preu molt baix. La segona tasca és facilitar l’accés d’aquests productes a través dels Circuits Curts de Comercialització[3]. Si bé les cooperatives i els grups de consum tenen un innegable valor intrínsec, cal estendre l’accés d’aquests aliments més enllà de les fronteres que suposen per a molts la implicació de participar-hi.
Per contra, cal ser conscients de les virtuts del sector agroecològic, com són el contacte directe i la confiança. D’una banda, el contacte directe ha de permetre transmetre informació vàlida i significativa que justifiqui i convenci la població d’escollir l’agroecologia. Perquè davant d’aquest discurs existeix una màquina propagandística preparada i disposada a defensar els interessos de l’agroindústria[4]. En poques paraules, caldria ser uns “màsters ens agroecologia” per poder defensar aquest model en les situacions més diverses.
D’altra banda, fora bo entendre la confiança no com un bé que es posseeix indefinidament sinó com un petit tresor que cal conservar, i això s’aconsegueix actuant sempre amb transparència en tots els processos. Un sol error d’etiquetatge d’un aliment, per exemple, pot ser fàcilment utilitzat per desacreditar tot el sector. I això, avui, aquest sector no s’ho pot permetre.
El futur que ens espera
L’èxit de la transició agroecològica passa avui per la consolidació del sector econòmic que representa. La fase productiva està ja engegada i per això ara cal millorar les fases de distribució i consum. Això serà possible només amb el desenvolupament dels Circuits Curts de Comercialització i amb una sensibilització àmplia i alhora profunda, que arribi a totes les capes de la població i que sigui prou potent com per transformar l’acte quotidià que és comprar aliments.
En definitiva, si bé la transició agroecològica ha fet un pas de gegant durant la darrera dècada, encara té un llarg trajecte per caminar. I, com l’excursionista ha sortit de casa i es dirigeix al cim, hauria de recordar quina és la seva casa per no oblidar mai els valors que l’han definit sempre.
[1] Del Valle, J. 2013; Calbet, Y. 2015.
[2] CCPAE, El CCPAE i la producció agrària ecològica a Catalunya, Dossier de premsa, 2014
[3] Canals de venda que es desenvolupen en l’àmbit de mobilitat habitual dels agents, amb màxim un intermediari i amb capacitat de decisió per a productors i consumidors.
[4] Media.cat ha destapat recentment com la indústria càrnia infiltrava “portaveus ocults” als mitjans públics per defensar els seus interessos.
- Article publicat a Directa.cat 18/03
La Producció Agroecològica a Cardedeu
Resum
El sector agroecològic a Cardedeu és un àmbit en creixement a nivell associatiu, comercial i productiu. Els darrers anys han nascut iniciatives ciutadanes, negocis i noves produccions que responen a la voluntat d’adquirir productes agroramaders locals i de qualitat. Aquesta evolució ha estat semblant a altres indrets del país i considerem que a Cardedeu es troba entre les fases embrionària i de consolidació.
L’estudi que teniu a les mans, realitzat entre el febrer i el juny del 2015, analitza les necessitats i els reptes dels productors agroecològics. Aquests elements s’han identificat a través d’un procés d’investigació participativa basada en entrevistes i reunions conjuntes. Les informacions recollides han servit per elaborar recomanacions dirigides tant als propis productors com a les administracions locals. Alhora, el propi procés ha servit per apoderar i crear consciència col·lectiva entre els protagonistes d’aquestes produccions.
Els resultats obtinguts mostren l’existència de preocupacions comunes, com la dificultat d’assegurar la venda i les traves legals que afronten els productors. De la mateixa manera, també s’ha detectat una voluntat conjunta –reforçada per les trobades participatives- de crear un mercat de productors locals i establir diverses col·laboracions per a millorar la comercialització i la promoció del producte local. Per últim, s’ha detectat la percepció de l’administració com a un agent que pot i hauria de donar suport a les iniciatives del sector però respectant sempre la seva autonomia.
Llegir l’estudi sencer: InformeAgrariCardedeu-ok-plecs
____
De la caritat a la solidaritat
Yago Calbet
La situació de pobresa actual ha fet més visibles les pràctiques d’ajuda a les persones que més ho necessiten, unes pràctiques que difereixen en la visió en la qual s’emmarquen. La meva intenció és posar de relleu la importància d’aquests marcs a l’hora d’actuar. Per això, analitzaré dos grans models: la caritat i la solidaritat.
La caritat…
La caritat fa referència a cobrir necessitats d’algunes persones per tal d’ajudar-les de manera immediata. Així, l’acció consisteix en regalar un bé (menjar, roba, diners…) a qui ho necessita sense que hi hagi un retorn directe. Per tant, l’objectiu és cobrir urgentment les mancances bàsiques que sofreix part de la ciutadania. Els exemples més coneguts d’aquest tipus d’entitats assistencialistes són Càritas i els Bancs d’Aliments.
És innegable que, en bona part, aquest tipus d’ajuda neix de la bona voluntat de molta ciutadania que decideix destinar temps i esforços en evitar que conciutadans seus pateixin gana o fred. Així doncs, es podria considerar una acció totalment lloable i desitjable, i encara més amb l’augment actual de persones que es troben per sota del llindar de la pobresa.
… té limitacions
Malgrat tot, la caritat no contempla certs aspectes elementals per a la resolució definitiva de la problemàtica que pretén resoldre. Per definició, crec que té almenys dues limitacions prou rellevants: l’estigmatització i l’absència de qüestionament[1].
Què passa quan algú s’ha d’adreçar a una entitat benèfica perquè necessita aliments bàsics? O, encara més, quan aquesta persona ha de fer hores de cua al carrer davant l’atenta mirada dels seus veïns i veïnes? Els resultats a nivell personal poden ser diversos, però l’efecte general és una estigmatització dels receptors d’ajuda. Aquest fenomen, que pot semblar menor, és un dels factors que més influeix en la baixa autoestima de les persones i, en conseqüència, en les expectatives de vida[2].
El segon element de qualsevol activitat caritativa és una absència general de qüestionament de la situació de les persones amb dificultats. El receptor arriba al centre, se li dóna aliment i marxa. És evident que és un dret universal i no s’hauria de discriminar a l’hora de cobrir-lo. Això no implica, però, que no s’hagi de conèixer i combatre la situació d’injustícia que viuen les persones afectades. En un exemple prou il·lustratiu, si una associació atén contínuament persones amb cremades, fóra sensat aixecar el cap i preocupar-se també d’apagar l’incendi que està ferint les víctimes.
El fet de no qüestionar l’origen de la situació de pobresa permet, al mateix temps, que es donin dos tipus de dinàmiques perverses. La primera és la cronificació de la pròpia situació. En altres paraules, que una situació de pobresa -que hauria de ser una excepció en un estat del benestar- es converteixi en la norma perquè ja hi ha “algú” que s’encarrega d’aquesta gent. De fet, una beneficència generalitzada podria arribar a ser funcional per un sistema injust, ja que serien alguns agents privats els qui s’encarregarien de solucionar situacions de pobresa generades per altres. La segona dinàmica perversa és l’ús interessat de donacions per tal de fer un rentat d’imatge de grans empreses. No deixa de ser paradoxal que La Marató contra la Pobresa de Tv3 fos patrocinada per Abertis, Caixabank i Gas Natural; unes empreses que destaquen per tributar en paradisos fiscals i desnonar centenars de famílies i finançar armament.
La solidaritat…
Les accions de solidaritat superen en bona mesura les limitacions de la caritat. He identificat quatre aspectes que fan que, al meu entendre, la solidaritat representi un model més just, efectiu i coherent. Perquè l’exposició d’aquests factors sigui més entenedora, he fet servir exemples pràctics d’una mateixa organització que, per a mi, simbolitza molt bé aquest model: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).
El primer aspecte és la voluntat de transformar la situació ja que existeix un qüestionament i anàlisi de les causes que han provocat les mancances en determinats col·lectius. Aquesta postura porta inevitablement a exercir una incidència política per prevenir i capgirar una realitat que es considera injusta. En el cas de la PAH, un bon exemple és la ILP que demanava una moratòria de desnonaments, la dació en pagament i la reconversió d’hipoteques en lloguer social.
Un altre aspecte o virtut de la solidaritat és que empodera i fa que la pròpia persona sigui protagonista del seu canvi. És a dir, que busca un paper actiu de la persona que necessita cobrir algunes necessitats. En aquest sentit, els diferents grups locals de la PAH tracten d’assessorar i formar les persones perquè entenguin millor la situació legal i contractual en la qual es troben i, d’altra banda, perquè els afectats prenguin consciència de la injusta situació que han patit.
La tercera característica és que una acció solidària tracta de socialitzar el problema. Es busca que un problema entès o sentit com a individual es comparteixi per tal de socialitzar-lo i transformar-lo en un problema polític que afronta la societat. És la famosa frase de “allò personal és polític”[3]. Com ho efectua la PAH? Doncs senzillament creant assemblees obertes i organitzant accions de protesta en grup, que tracten de recolzar casos individuals sense oblidar de reclamar una solució general tot fent-se visibles a la societat.
Per últim, una acció solidària també pot cobrir necessitats bàsiques (l’element que més defineix la caritat) al mateix temps que denuncia una injustícia. Segurament, l’exemple més clar de la PAH és la seva Obra Social, que consisteix en ocupar pisos abandonats que són propietat de bancs i destinar-los a famílies que s’han quedat sense casa a causa d’un desnonament.
… és un bon camí
Els dos models que s’han descrit no són pas “purs” en la realitat i, per això, existeixen moltes accions que no es poden qualificar com a absolutament caritatives o solidàries. De fet, la meva intenció tampoc és establir una classificació per a jutjar com a bones o dolentes les diferents activitats que es duen a terme. Allò que intento i convido a tothom a fer és valorar positivament els quatre aspectes de la solidaritat (transformació, empoderament, socialització del problema i cobriment de necessitats) i concebre’ls com a eines que poden millorar la multitud d’accions que es desenvolupen arreu.
La reflexió d’aquest article, que podria semblar excessivament teòrica, té una rellevància crucial en el moment actual. El 48% de les entitats del Tercer Sector Social han reduït el seu finançament públic en els darrers 3 anys i, al mateix temps, les necessitats que han de cobrir a la societat continuen creixent[4]. Així doncs, el model que adoptin aquestes entitats i la resta d’organitzacions a partir d’ara marcarà si l’acció contra la pobresa esdevé més justa, efectiva i coherent.
[1] Vull ressaltar que en cap cas pretenc acusar al conjunt del voluntariat caritatiu de base d’actuar amb malesa o sense responsabilitat.
[2] Per a més informació, llegir “Per què se sosté la desigualtat?”.
[3] Frase entonada per l’activista feminista Kate Millet l’any 1970.
[4] Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya.
Els efectes de les cooperatives de consum ecològic
Yago Calbet
Publicat a cardedeu.info
La crisi actual ha ajudat a posar de relleu les contradiccions, injustícies i riscos que comporta el model econòmic imperant. Un àmbit especialment important és l’alimentari i, de fet, els últims anys ha estat objecte d’especial atenció per les alarmants conseqüències que provoca. Podem començar afirmant que el capitalisme té elements que són intrínsicament contraris a un sistema alimentari just. I dos dels elements més importants d’aquesta contradicció són la recerca de la maximització del benefici monetari i la necessitat d’un creixement il·limitat.
Aquests elements fan que el sistema de producció alimentari provoqui l’esgotament continu dels recursos naturals i la reducció de la biodiversitat, amb les seves conseqüències també sobre les comunitats i persones. El més greu és que avui per assegurar una sortida al mercat convencional cal seguir unes pràctiques d’agricultura intensiva, ja que altrament resulta inviable.
A més d’aquesta problemàtica, la naturalesa del mercat crea inestabilitats i riscos permanents. Aquestes inestabilitats es donen en forma de fortes variacions al preu pagat als pagesos, i poden ser a causa de males collites o per la competència estrangera promoguda per la globalització neoliberal. En tots dos casos el productor ben poc hi pot fer i, en canvi, les pèrdues recauen sobre ell. Per acabar-ho d’adobar, l’especulació financera mundial, motivada tant sols pel benefici a curt termini, afegeix més inestabilitat en els preus dels aliments. És clar que ni els consumidors ni els productors haurien de dependre tant de les fluctuacions mercantils per assegurar-se d’una bona alimentació pels primers i d’uns ingressos justos pels segons.
En resposta a aquesta situació, fa anys que estan naixent iniciatives a tot Europa en forma de cooperatives de consum i/o producció d’aliments ecològics. A Cardedeu, concretament, hi tenim la cooperativa Cardedeu Autosuficient, que des del 2011 agrupa al voltant de 30 famílies; i el Rebost d’en Sidru, que n’agrupa gairebé a una desena. Actualment, ambdós grups són proveïts principalment per l’Hort de Cal Cerdà.
En general, existeixen diferents tipus de cooperativa, però aquí em centraré en les que segueixen el model de les AMAP[1] franceses. Aquest model es basa en l’acord de productors i consumidors, tots ells membres de la mateixa cooperativa. La característica més important de les AMAP és que tots els membres es comprometen a pagar la collita de tota la temporada a partir d’una estimació feta, independentment de si després l’estimació es compleixi fil per randa. D’aquesta manera, una sobreproducció pot beneficiar els consumidors, però en cas de menys producció per una mala collita o altres causes alienes a la responsabilitat dels pagesos, això no significaria la seva ruïna per manca d’ingressos. És així com s’aconsegueix evitar les variacions injustes del sistema mercantil. Cal assenyalar que la proximitat i coneixença entre els membres fa que aquestes cooperatives basin del seu funcionament en la confiança, limitant així possibles comportaments egoistes i aprofitats en qualsevol de les parts.
Aquestes cooperatives, malgrat estar centrades en l’àmbit de l’alimentació, tenen uns efectes importants en molts altres d’àmbits. A continuació exposaré breument algun d’aquests àmbits on s’afecta positivament.
Un primer eix és òbviament el mediambiental. D’una banda, la pràctica d’una agricultura ecològica evita la destrucció progressiva d’ecosistemes naturals causats per l’ús d’insecticides i pesticides. D’altra banda, la producció local fa que s’estalviïn en transport enormes quantitats d’emissions de CO2, que són les principals causants de l’escalfament global. En resum, el model d’agricultura ecològic que defensen les cooperatives s’oposa al d’agricultura intensiva i això suposa un impacte molt desitjable cap a la sostenibilitat del medi ambient.
El segon aspecte a subratllar, molt relacionat amb l’anterior, és la salut. I és que no sempre es dóna prou importància als impactes que tenen els productes químics que s’apliquen a l’agricultura en la salut de la persones. A l’agricultura convencional, per exemple, una fruita pot passar entre 15 i 20 tractaments fitosantiaris abans de la collita[2]. Per aquest motiu, una dieta basada en aliments ecològics tindrà conseqüències bones per la salut de les persones. A més a més, un estudi recent assenyala que alimentar-se d’aliments modificats genèticament (transgènics) pot fer augmentar fins a 5 vegades la probabilitat de patir càncer[3].
Un tercer àmbit és el de la justícia social. L’estructura de producció actual condemna a molts productors a haver de seguir una agricultura intensiva per a poder sobreviure. És per això que la sortida d’aquest model productiu és tan important, en tant que un pacte directe entre productors i consumidors pot fer real una combinació entre una agricultura variada, respectuosa i a petita escala, i unes condicions de vida dignes per als productors. Dins les cooperatives, els preus no s’haurien de fixar només en comparació amb el mercat, sinó amb el propòsit que els pagesos rebin uns ingressos justos.
La cultura i la formació són també dos aspectes molt importants. D’una banda, és evident que la provisió d’aliments variats i autòctons fa créixer molt la nostra cultura hortícola i culinària. De l’altra, el contacte directe entre productors i consumidors, i les visites regulars als horts de la cooperativa fan que els membres puguin conèixer de primera mà el funcionament i les problemàtiques de cada planta i d’aquell l’ecosistema concret. Saber d’on venen els aliments que consumim i també com es treballen ha de ser un element central de qualsevol grup de consum.
En cinquè lloc, una cooperativa model AMAP, lluny de funcionar en mode botiga, basa el seu funcionament en la participació de tots els membres. Aquest és un altre aspecte que no es pot oblidar, ja que la socialització que es dóna en aquestes associacions crea un capital social[4] beneficiós no només pels cooperativistes sinó per la societat en general. En resum, la participació activa de la societat facilita la creació de xarxes i la mobilització ciutadana, i ens ajuda a fugir de l’individualisme egoista cap al que ens condueix el sistema imperant.
En darrer lloc, una cooperativa ajuda sens dubte a adquirir més sobirania. La possibilitat d’’autogestió d’un element tant important com és la nostra provisió d’aliments ens fa ser més autònoms i lliures. En conseqüència, veiem augmentada la nostra resiliència enfront a decisions d’agents externs i a les inestabilitats mercat en general, i això és positiu per als pagesos i per als consumidors.
En conclusió, la creació d’una cooperativa de producció i consum ecològic permet superar els problemes més importants que presenta el model de producció capitalista, ja que garanteix la sostenibilitat del medi ambient, la possibilitat que projectes de producció ecològica siguin viables i ofereix una independència respecte els mercats i els agents econòmics.
[1] Association pour le Maintien de l’Agriculture Paysanne, http://www.reseau-amap.org
[2] Pomes sense residus, El medi ambient, 15/12/2011, TV3
[3] Séralini, G-E. Et al. 2012. Long term toxicity of a Roundup herbicide and a Roundup.toleran genetically modified maize. Food and Chemical Toxicology.
[4] El capital social és el conjunt de recursos que té un individu i que es deriven de la seva participació en xarxes socials, i que faciliten la seva cooperació social.
Reflexions Pausades 