Quin és el futur del menjar ecològic?

Yago Calbet  @ycalbet

El consum de productes ecològics a Catalunya es va duplicar entre el 2012 i el 2014 [1]. Malgrat tot, la majoria de la producció catalana es destina a l’exportació. Tenint en compte que la distribució de producció ecològica és un dels principals reptes que afronta el sector [2], aquest escrit analitza les diferents vies de comercialització que existeixen i es pregunta cap a on cal caminar per garantir el futur del menjar ecològic.

Les cooperatives de consum

Quan pensem en consum ecològic, a molts ens ve al cap les cooperatives de consum; aquells grups de gent que es troben un cop a la setmana per repartir-se cistelles de verdures. I és que tot i no ser el model majoritari -els canals principals són els petits comerços i internet [3]– és segurament el més popular.

Hi ha efectes positius intrínsecs en aquest model, com són la cohesió social, l’aprenentatge, la cooperació entre els usuaris i la creació d’espais autogestionats (per més detall, llegir Els efectes de les cooperatives de consum). I, per sobre de tot, el seu gran valor és el compromís que adopten els participants amb el productor, un fet que permet que aquest darrer tingui el “client ideal” que li garanteix una demanda fixa i adaptada a la realitat de l’hort. Això fa que l’agricultor pugui tenir criteri propi a l’hora de planificar i que no depengui de les variacions del mercat per ser econòmicament sostenible.

Amb tot, el model de grups de consum té un topall de creixement a causa de la dedicació personal que requereix. En altres paraules, és un via ideal i que ha d’existir, però que difícilment aconseguirà mobilitzar una part rellevant de la població precisament perquè requereix una implicació que xoca amb la quotidianitat de gran part de la gent.

 

Ares Molins http://www.ciclop.cat

Altres vies de venda

Com a conseqüència de tot plegat, es fan necessàries altres vies i espais de venda. I més tenint en compte que quant més presents siguin aquests productes en tot tipus d’establiments, més en pot augmentar la seva compra. Així doncs, cal anar més enllà de les cooperatives i adaptar la venda als diferents ritmes de la població.

Aquí hi apareixen tres principals models: la venda per internet (e-commerce), la venda en botigues i la venda en grans superfícies. Cadascuna d’aquestes vies té característiques diferents que no esmentarem per raons d’espai. El que és interessant de totes tres és que ofereixen alternatives al model “militant” de les cooperatives. Però alhora, és bo enumerar alguns perills que comporten.

En primer lloc, ofereixen una llibertat d’elecció al consumidor relativament alta. Aquest fet, que pot atraure més clients, pot ser alhora una condemna per al productor ecològic. D’una banda, perquè una elecció majoritària del client de poques varietats pot acabar arraconant varietats locals i una diversitat més gran del producte. Per exemple, si tothom decidís comprar només tomàquets xerri i enciam iceberg, a la llarga ja no es plantarien varietats locals i altres espècies desconegudes però igual o més interessants.

D’altra banda, una comercialització d’aquest tipus pot requerir una excessiva concentració de la distribució i afegir-hi més intermediaris. Com sempre, els efectes variaran segons el grau, però és clar que quants més intermediaris i concentració hi hagi, menys sobirania i compensació econòmica rebrà el productor. Alhora, també s’afeblirà més el vincle entre productor i ciutadà.

Per últim, apareix la variabilitat mercantil que esmentàvem anteriorment, una variabilitat que desestabilitza els ingressos dels projectes agroecològics. A més, això pot facilitar el malbaratament alimentari perquè la collita és un procés planificat i a llarg termini, i les decisions individuals són eleccions immediates i poden deixar molts aliments sense ser venuts

A més, la disposició d’aquests productes en més establiments –inclosos supermercats- no és suficient per a l’augment del seu consum. Una majoria de persones ja ha sentit a parlar d’aquests productes i tenir més llocs on adquirir-los facilitarà que se’n comprin [4]. Però abans de fer aquest pas, el ciutadà n’haurà d’estar ben informat i conscienciat.

Consolidar, conscienciar, conèixer

Un primer objectiu seria consolidar el model de cooperativa de consum entre els seus participants potencials. Això serà més fàcil quan l’esforç de més que es requereix als usuaris sigui compensat, per exemple, amb preus menors o amb ofertes lúdiques (activitats conjuntes, àpats populars…).

Pel que fa a la resta de models, perquè creixin és necessari informar més i millor la ciutadania i fer conèixer les iniciatives existents. A nivell català, la població cada cop està més informada i predisposada al seu consum [5]. A nivell mundial, avui la gent al món menja més sostenible i ha augmentat el gruix de persones conscienciades [6]. Però en ambdós casos es percep encara una manca d’informació de la ciutadania. Per això, el primer pas seria ampliar la consciència i la informació perquè les persones parin més atenció a allò que mengen i, finalment, optin per consumir aquests productes. Això ajudaria a superar el gran repte que resulta ampliar el gruix de població que n’és consumidora habitual.

En darrer lloc, és imprescindible conèixer amb profunditat la realitat local abans d’actuar-hi, ja sigui amb estudis realitzats o amb noves investigacions. En aquest sentit, és especialment important per saber el perfil de consumidor ecològic (generalment són estudiants joves amb poder adquisitiu mig-alt), les percepcions i el coneixement que té cada grup de població, així com els motius que els duen a consumir o no aquests productes. Perquè és només amb aquesta base de coneixement de la realitat que es podran fer actuacions efectives, eficients i sostenibles.

En resum, per garantir el futur del menjar ecològic caldria defugir de solucions úniques i absolutes, i actuar tenint en compte cada via de comercialització i les seves potencialitats i riscos. Perquè només amb estratègies diversificades i flexibles s’assegurarà el manteniment i expansió d’aquests productes a llarg termini.

---

[1] “Alimentació ecològica: context, visió del sector i perspectives del consumidor”, Observatori de Tendències de Mercabarna, 2015.

[2] Així ho afirmen diferents estudis Del Valle (2013) a Extremadura i la Comunitat de Madrid, i l’estudi “La producció agroecològica a Cardedeu”, Yago Calbet, 2015.

[3] Actituds i opinions del consumidor cap als productes ecològics a la Península Ibèrica, Alberto Alcañiz, UPC, 2012.

[4] Ídem

[5] Ídem

[6] GlobeScan Consumer Greendex, National Geographic Survey 2014.