Reflexions Pausades

Pàgina d'inici » Globalització i Desenvolupament » La contracció d’espai i temps en la globalització

La contracció d’espai i temps en la globalització

Quan ens disposem a analitzar la globalització, el primer problema amb el que ens trobem és la seva pròpia definició. Una definició de mínims podria ser el procés d’augment de les interconnexions globals en l’àmbit polític, econòmic i cultural. Un segon aspecte conflictiu és determinar l’origen d’aquest fenomen i llur desenvolupament més o menys conduït i interessat. Aquests dos debats son avui més present en l’àmbit teòric, però existeix un tercer debat al que no sempre s’ha prestat l’atenció que es mereix. Em refereixo a les causes i conseqüències de la revolució tecnològica. La intenció d’aquest assaig és precisament analitzar la seva principal conseqüència, el fenomen de contracció d’espai i temps[1] i emfasitzar en els seus aspectes negatius.


 

Si viatgem tretze anys enrere en el temps i ens situem a la ciutat de Seattle, ens trobem amb la primera manifestació visible de l’anomenat moviment antiglobalització. Activistes de tot el món es van unir per a oposar-se a les polítiques mundials impulsades pels països més poderosos, sovint més centrades en permetre l’expansió de les grans empreses que en defensar els interessos dels ciutadans.

Ja aleshores es va destacar la paradoxa d’aquest moviment pel fet que per a lluitar contra la globalització utilitzaven eines globals com Internet. En part com a conseqüència d’això, amb el pas del temps una altra perspectiva va quallar en el propi discurs del moviment: ja no s’apostava per rebutjar la globalització en sí, sinó només “aquesta globalització”, l’actual. El moviment antiglobalització va passar llavors a anomenar-se –i autoanomenar-se- alterglobalització o altermundista.

Aquest pas comportava acceptar que existien moltes globalitzacions i que potser algunes parts de l’actual eren desitjables. I no només això, sinó que es consideraven alguns elements com a naturals i objectius. Fenòmens que, sent conseqüència i alhora causants d’aquesta situació de mundialització, eren inevitables i no s’havien de concebre com a bons o dolents en sí mateixos. Un d’ells és la contracció d’espai i temps (e-t).

Des del meu punt de vist, avui convé superar aquesta “naturalitat” i inevitabilitat atribuïdes a la contracció d’e-t, ja que no són neutres les causes del seu desenvolupament ni molt menys les seves conseqüències.

 

Les causes

La revolució tecnològica de les últimes dècades ha augmentat les relacions virtuals de les persones de quasi tot el món i això ha transformat radicalment les concepcions de l’espai i el temps, que bona part de la nostra vida. Al voler concretar més, hem d’assenyalar Internet com el principal actor que vehicula aquestes noves relacions interpersonals.

Podríem pensar que la revolució tecnològica es desenvolupa, doncs, per a crear més vincles socials, però com veurem la seva finalitat original no ha estat aquesta. La mostra més clara és la creació d’Internet. I és que, com és ja sabut, l’origen de la xarxa es troba en les oficines de l’exèrcit nord-americà i finalitats estrictament bèl·liques i de control. A més, en l’actualitat, la indústria de la innovació tecnològica serveix als objectius d’augment de vendes dictats per les grans empreses. No es busca una millora del benestar. Es busca crear un producte que vengui.

Tres quarts del mateix passa amb la investigació científica, que depèn també de grans fons. Així, aquetes investigacions sovint obeeixen a la creació de productes que enriqueixin a les companyies que financen aquestes investigacions.

És cert que no per això hem de concloure que la innovació científico-tecnològica és indesitjable per sí mateixa, però resulta imprescindible assenyalar que les lògiques que han seguit i segueixen la majoria dels avenços en aquest camp estan encara lluny de la preocupació per les necessitats de la població quan d’això no se’n deriva un benefici econòmic.

 

Les conseqüències

Exposades breument les causes, ara és el moment d’analitzar les conseqüències inevitables que suposa aquesta contracció e-t. Em centraré bàsicament en els àmbits ambiental i social.

El primer d’aquests no és només important sinó també urgent. L’avenç tecnològic en els transports ha fet que avui es comercialitzin infinitat de mercaderies arreu del món i també que els ciutadans viatgin més i també més lluny. Seria lògic pensar que la mateixa tecnologia ens permetria disminuir l’impacte ambiental amb la millora tècnica dels mitjans de transport. El mateix podríem pensar amb els objectes que, per a la seva producció, es requereixen avui menys materials, i que aquesta eficiència els fa més “verds” i alhora més econòmics.

Però aquí és on entra en joc l’anomenat efecte rebot. Perquè quan un mitjà de transport és més ràpid i barat, per què no anar més lluny i viatjar més sovint? O, si un objecte produït amb menys impacte ambiental suposa un menor cost, quantes altres coses es podran comprar amb els diners sobrants? I quants nous compradors apareixeran amb la reducció dels preus? El resultat final d’aquesta reducció dels límits en l’ús de la tecnologia significa en termes absoluts més consum, més producció i més residus. Aquest fenomen, conegut també com la Paradoxa de Jevons, va ser popularitzat per l’economista William Jevons, qui al S.XIX va determinar que, tot i que les millores tècniques feien consumir menys carbó a les calderes de vapor, l’augment del nombre de calderes produïa un augment total del carbó consumit.

 

 

Unes altres conseqüències que ens haurien de fer dubtar de l’optimisme tecnològic imperant les trobem en el pla social. A continuació repassaré crítica i breument la relació que mantenen les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) amb el capital social, el context i la identitat.

Existeix des de fa uns anys un debat obert sobre les conseqüències que ha comportat l’ús de la xarxa en la creació o destrucció de capital social[2]. Els més optimistes afirmen que el seu ús ha permès la creació de noves xarxes socials virtuals i que la interconnexió entre persones de tot el món és avui més gran que en qualsevol moment de la història. Els autors crítics, per la seva banda, han posat èmfasi en l’individualisme i l’aïllament que comporta la introducció de les TIC en la nostra quotidianitat.

Un d’aquests últims, Hans Pruijt, alerta de quatre problemes associats a l’ús d’Internet: el primer d’ells és la dificultat d’actuar en confiança en l’esfera virtual. I és que quan més oberta sigui una xarxa social, menor serà el grau de confiança que es doni en ella. El segon, és el fet que la xarxa és un instrument que pot ser (mal)utilitzat també per agrupacions antisocials per definició, com són organitzacions racistes o la màfia. El tercer element conflictiu és que el temps dedicat a la relació virtual provoca un detriment de la participació pública convencional i per tant de la creació de capital social. Finalment, l’espai cada vegada més gran que ocupa el capital privat a Internet amb finalitats estrictament comercials pot acabar per marginar el capital social que es podria formar en ell.

D’altra banda, cal afegir que, al capdavall, no es tracta només de mesurar si han augmentat o no la relacions socials virtuals, sinó de concloure si les relacions virtuals són de per si desitjables. A això ens poden ajudar els següents paràgrafs.

Si ens referim al context, sembla clar que es tracta d’un altre element ineludible. En aquest sentit, el sociòleg Zygmunt Bauman apunta que “quan les distàncies no signifiquen res, les localitats, separades per distàncies, perden també el seu significat”[3]. I afegeix que en el cyber-espai el context geogràfic és ignorat.

Aquest element de des-territorialització, segons la meva perspectiva, té molt a veure amb la visió racionalista i economicista amb què ens aproximem a la realitat. I també ajuda a comprendre com en la mentalitat predominant s’ha passat de concebre una naturalesa rica i amb sentit a veure en la naturalesa només recursos capitals mercantilizables i explotables. És més, s’ha aconseguit que aquesta visió holística del cosmos sigui marginada a una esfera estrictament poètica i romàntica que no hauria de tenir cap paper en la projecció del progrés d’una societat. Podríem dir, doncs, que les vivències en la realitat virtual signifiquen menys consciència de ser i estar en la realitat que ens envolta.

Un altre factor important és la transformació de la identitat causada per la introducció de les TIC en la nostra quotidianitat. Com explica el filòsof Jordi Pigem:

“La identitat contemporània es caracteritza per estar, més que en cap altra cultura de la qual tinguem notícia, escindida de la naturalesa, de la societat, del cosmos. Aquesta desconnexió de la naturalesa, de la comunitat i del cosmos genera una identitat aïllada, atomitzada, i una sensació (generalitzada, però en gran mesura inconscient) de desarrelament, de manca de fonament.” [4]

El problema de la des-territorialització, lligat a la des-tradicionalització, incideix fortament en la nostra identitat personal i, sobretot, col·lectiva. Entenent que una de les arrels de la crisi ecològica actual rau en valors equivocats de relació amb la natura, el sentir-se aliè a un territori només pot empitjorar la situació.

En aquest punt, ens trobem de nou amb el dilema ja exposat anteriorment: són aquestes conseqüències inevitables o bé depenen de l’ocupació d’aquestes tecnologies? Doncs bé, al meu entendre, l’experiència de l’època globalitzada en què vivim han portar-nos a pensar que els indesitjables efectes socials i mediambientals de la contracció espai-temporal són dubtosament eliminables. En altres paraules, els resultats negatius analitzats no es produeixen depenent del tipus d’ús donat als productes de la revolució tecnològica, sinó de l’ús en sí mateix.

No voldria que es desprengués d’aquí una visió de rebuig total de la tecnologia. El que intento transmetre és que, a l’hora de jutjar, no són suficients algunes possibles conseqüències bones per acceptar la introducció total d’aquestes tecnologies. Fent ús d’una metàfora significativament relacionada, si ens disposéssim a jutjar l’energia nuclear podríem debatre si és una energia més o menys eficient que altres, si les centrals necessiten ocupar més o menys espai, si podria arribar a ser una energia més barata… Però el que mai posaríem en dubte -encara que alguns no ho vulguin veure- és que l’energia nuclear genera, per definició, residus radioactius. El mateix succeeix amb la revolució tecnològica. Hi ha aspectes més o menys discutibles, però mai hauríem obviar els resultats negatius que inevitablement ha produït i produeix.

 

Solucions?

En primer terme, i tornant a la qüestió de les causes i els objectius que han guiat l’avenç tecnocientífic, comparteixo el que ja va exposar E. Schumacher el 1973 quan parlava de:

“Emprar els poders creatius de la ciència i la tecnologia, sota el control de la saviesa, en l’elaboració de formes de vida que s’enquadren dins de les lleis inalterables de l’univers i que siguin capaços d’encoratjar les més altes aspiracions de la naturalesa humana.” [5]

A aquesta direcció de la investigació, això sí, caldria afegir el fi de tota adoració i fe cega en els avenços científics. Avui ja no n’hi ha prou amb una major eficiència, es necessita forçosament un altre model de producció i consum.

Un segon aspecte té a veure amb la introducció de les innovacions tecnològiques. Si la seva imposició és indesitjable, igualment ho podria ser la seva prohibició per la força. La via és tan clara com difícil en aquest punt, i consisteix en democratitzar la decisió d’introduir aquestes noves tecnologies que, com ja sabem, impliquen transformacions profundes en les formes de vida. Un bon exemple d’això -sense entrar a jutjar altres aspectes d’aquest col·lectiu- el trobem en les comunitats Amish dels Estats Units. Els Amish posen especial atenció a la seva forma d’organització social. Per això, saben perfectament que la introducció de novetats tecnològiques pot trencar el sistema de relacions i desenvolupament de la vida comunitària que practiquen. I no és que rebutgin, com sovint es pensa, tota tecnologia per se, sinó que és la comunitat la que decideix si volen introduir aquesta novetat en les seves vides.

Com és lògic, es tracta d’un comportament ideal aplicable bàsicament a petita escala. Però això no resta importància a les iniciatives que puguin sorgir en aquest sentit. És més, un sol grup fent ús d’aquesta pràctica suposa un testimoni valuosíssim per posar en dubte les contradiccions de l’estil de vida predominant al nord global.

En conclusió, hi ha elements intrínsecs dels avenços tecnològics que afecten negativament tant l’àmbit social com l’ambiental. En un futur, cal que els efectes de la contracció espai-temporal estiguin presents en el debat públic, per així poder fer un judici més seriós i menys ingenu de les conseqüències reals de la globalització. També des dels moviments que propugnen una alternativa; ja siguin anti o -i sobretot- alterglobalització.

[1] Entesa com al reducció dels límits i costos en els desplaçaments i l’augment de la immediatesa temporal en qualsevol activitat.

[2] Entès com el conjunt de recursos de què disposa un individu i que es deriven en la seva participación en les xarxes socials i que faciliten la seva cooperación social.

[3] Z. Bauman, Dentro la globalizzazione. Le conseguenze sulle persone, 1998.

[4] J. Pigem, Global, personal, social. Valores para un mundo en transformación, 2010.

[5] E. F. Schumacher, Lo pequeño es hermoso, 1973.

—-

Artículo en castellano: La_contracci_n_espacio-temporal_en_la_Globalizaci_-2


2 comentaris

  1. yagocalbet ha dit:

    Per a aprofundir en el paper de les TIC i Internet en la política, recomano els capítols II “Internet y democracia” i III “¿Otra política? movimientos sociales, internet y política”, del llibre
    J. Subirats, “Otra sociedad, ¿otra política?”, ed. Icaria, Barcelona, 2011.

    M'agrada

  2. Cesc ha dit:

    I aquest és el que em faltava per posar-me al dia!
    Què interessants, i què necessaris, Yago!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: